MONA DE PASQUA

A Catalunya és tradició que els padrins regalin la mona de Pasqua als seus fillols o filloles el diumenge de Pasqua. Aquesta es menja  l’endemà, formant part d’un àpat festiu amb amics  o familiars.

Existeix documentació sobre les mones des del segle XV, tot i que es creu que és una tradició encara més antiga.

Antigament  era un pastís que s’elaborava de forma artesana a casa i que estava format per un pa de brioix i decorat amb ous durs, tants com l’edat del fillol o la fillola que el rebia.

Més endavant, a finals del segle XIX comencen a ser uns dolços més elaborats que s’enriqueixen amb ametlles ensucrades , anissos, crocant, melmelades o es decoren amb sucre caramel·litzat.

A partir dels anys 30 es van introduint els ous de xocolata i amb els anys ha passat a tenir una presentació diferent. Avui en dia a les pastisseries podem trobar la mona tradicional de brioix amb ous durs; tot i que  la major part consten d’una base de pa de pessic que pot portar diferents farcits i/o cobertures (nata, gema , ametlles, trufa...)  i al damunt una figura de xocolata. Aquestes poden ser més o menys elaborades.

MONA DE PASQUA TRADICIONAL

Ingredients:

Mig quilo de farina, 75 grams de sucre, 50 grams de mantega, 3 ous, 10 grams de sal, ratlladura de pell de llimona, 50 grams de llevat, llet.

Per guarnir: ous durs, oli, ou batut i sucre.

Per fer-la començarem amassant la farina amb el sucre, els ous, la sal, el llevat, la mantega i la ratlladura de la pell de llimona. Mica en mica anirem incorporant la llet fins que la massa quedi homogènia i es pugui desenganxar de les mans fàcilment.

La deixem reposar 30 minuts.

Agafem la massa i li donem forma rodona . Si volem li podem fer un forat al mig (com si fos un tortell) o deixar-la com si fos un pastís.  Ho pintem amb oli i anem clavant els ous durs (amb la closca). Pintem amb ou batut i empolvorem sucre per sobre.

Ho deixem reposar durant 20 minuts i ho enfornem 45 minuts a 170 graus.

(Recepta extreta del Corpus Culinari Català)

ELS GREIXOS TRANS

QUE SÓN ELS GREIXOS TRANS?

Els àcids grassos trans es troben de forma natural en alguns aliments com la carn o la llet, sempre en quantitats molt baixes.

Aquest tipus de greix també  apareix per un procés de transformació de les molècules dels olis vegetals a les quals s’hi afegeix hidrogen. Aquest  procés és la hidrogenació, i per això també es coneixen com a greixos hidrogenats.

                  

ON ELS TROBEM

La indústria els utilitza per aconseguir una millor textura, augmentar la durabilitat del producte i potenciar-ne el  sabor. A més, utilitzant greixos hidrogenats s’abarateixen els costos de producció.

La majoria dels aliments  que en contenen es trobarien dins aquests grups: aperitius (crispetes, patates fregides, “natxos”); plats preparats (pizzes, crestes, croquetes); menjar ràpid; galetes;  pastisseria industrial; sopes instantànies; margarines vegetals hidrogenades.

Si llegim les etiquetes, paraules com greixos vegetals hidrogenats o  parcialment hidrogenats, o bé àcids grassos trans; ens pot ajudar a descobrir-los. 

QUINS SÓN ELS SEUS EFECTES EN EL NOSTRE ORGANISME?

Tot i que els greixos hidrogenats poden provenir d’olis vegetals (rics en àcids grassos poliinsaturats i molt beneficiosos per la nostra salut), a l’estar transformats es comporten com si fossin greixos saturats. El nostre organisme es confon i els situa formant part de les membranes cel·lulars. Aquestes es tornen més permeables i són més propenses a patir oxidacions (procés que està directament relacionat amb l’envelliment prematur i l’aparició de diverses malalties cròniques i degeneratives).

Diversos estudis mèdics han relacionat el consum d’aquest tipus de greix amb l’augment dels nivells de colesterol LDL i triglicèrids en la sang. L’Organització Mundial de la Salut considera que hi pot haver relació amb un increment del risc de patir diabetis i mort cardíaca sobtada, a més d’una evidència convincent d’un increment del risc de malaltia coronària. ^¹

En el cas dels greixos trans la quantitat sí que importa. Està calculat que una ingesta d’entre un 1 i un 3% de les quilocalories totals de la nostra dieta provinents d’aquests greixos ja ens provoca efectes negatius. A la pràctica això es tradueix en una quantitat molt petita, que equivaldria pràcticament a recomanar la seva total eliminació.

Els àcids grassos trans no són sintetitzats per els éssers humans i tampoc els necessitem per realitzar cap funció.

QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL?

L’ Autoritat  Europea de Seguretat Alimentària en recomana una ingesta el més baixa possible; però alguns països com Dinamarca, Àustria i Suïssa n’han regulat la presència (no més d’un 2% en aquells aliments en què no apareixen de forma natural), i el Regne Unit va pactar amb la indústria la seva total eliminació. 

Als Estats Units és obligatori el seu etiquetat des del setembre del 2007, i ciutats com Nova York o Chicago han prohibit als restaurants que les utilitzin en la preparació dels seus plats. Recentment l’Agència de l’Alimentació i el Medicament (FDA) ha fet un pas més cap a la declaració dels olis hidrogenats i els greixos trans com a “no segurs per a la salut humana”.

De moment a Espanya no és obligatori el seu etiquetat. Només s’ha instat a la indústria a disminuir-ne el màxim possible la seva formació en el procés industrial.

Així que és important llegir les etiquetes dels productes i no comprar-los en cas de dubte.

A la pràctica no vol dir que ens haguem de privar de les galetes, pastissos, pizzes, crispetes, etc. sinó que en busquem versions saludables o que les elaborem nosaltres mateixos a casa.

¹↑ WHO «Interim Summary of Conclusions and Dietary Recommendations on Total Fat & Fatty Acids», Ginebra, Organització Mundial de la Salut, 2008, 14 pàgines (en català: «Resum interimari de les conclusions i recomanacions sobre el greix total i els àcids grassos>.»

MISO

QUÈ ÉS EL MISO

El miso és una pasta de color marró que s'obté de la fermentació de la soja amb sal marina. N'hi ha diferents varietats: el hatcho miso s'elabora només amb soja però  també podem trobar miso amb arròs blanc (kome miso), amb arròs integral (genmai miso) o amb ordi (muji miso).

El miso té entre un 13 i un 20% de proteïnes; un 15-20% d'hidrats de carboni i un 5% de greixos. Conté minerals com calci, fòsfor, magnesi i ferro; i també vitamines: A, E i del grup B.

No té colesterol i és ric en lecitina i àcid linoleic.

Ens aporta enzims, lactobacils i altres microorganismes.

PROPIETATS DEL MISO

La seva riquesa en enzims i en micro nutrients el fan molt adequat i útil en moltes situacions.

En primer lloc cal destacar que el miso és molt digestiu i que a més ajuda a digerir la resta d'aliments dels àpats i a assimilar-ne tots els nutrients. També afavoreix l'equilibri de la flora intestinal i ajuda a combatre la proliferació de microorganismes nocius  a l'aparell digestiu. És per això que el podem prendre tant en casos de diarrea com en casos d'estrenyiment.

El perfil dels seus àcids grassos el converteixen en un bon remei per reduir els nivells de colesterol  i per mantenir en bon estat  els vasos sanguinis (eviten el seu enduriment i les mantenen netes de lípids).

És un excel·lent antioxidant, molt útil per eliminar residus, radicals lliures  i toxines de l'organisme. Estudis científics japonesos demostren la seva utilitat com a protector de les radiacions. 

Finalment destacarem que és un gran depuratiu i remineralitzant.

El miso està contraindicat en cas de patir hipertensió arterial o per aquelles persones que hagin de reduir el consum de sal.

QUIN TRIAR I COM CUINAR

A l'hora de comprar el miso és important que aquest hagi tingut un bon procés de fermentació, llarg i que no hagi estat pasteuritzat, ja que d'aquesta manera manté intactes tots els seus nutrients. Per les èpoques més càlides és més recomanable utilitzar el genmai i el muji miso, i per fer salses i receptes on no volem que en destaqui el sabor optarem pel kome miso o miso blanc. El hatcho miso és el més utilitzat i el més versàtil a la cuina però també és el que té un sabor més fort i més salat (tinguem-ho en compte).

És molt habitual utilitzar-lo en brous, sopes o purés, però també el podem utilitzar en els nostres plats de cereals (arròs, quinoa...) o de llegums; per fer salses  o patés,  o per untar directament sobre el pa.

En qualsevol cas,  el miso no ha de bullir mai, l'afegirem sempre al final de la cocció diluït en una mica de brou o de la salsa i quan s'hagi integrat en el plat ho retirarem del foc. Una bona quantitat és mitja culleradeta de cafè per persona, però sempre dependrà del gust de cadascú.

BACALLÀ AMB PANSES I PINYONS

Catalunya, el País Basc i Portugal són tres zones amb una gran tradició de consum de bacallà. Es diu que hi ha receptes de bacallà diferents per cada dia de l’any.

Aprofiteu l’època de la Quaresma,  en què la tradició mana menjar-ne, per cuinar-lo de moltes maneres diferents:  esqueixada de bacallà; bacallà a la llauna, amb mel, amb  samfaina; brandada de bacallà…

Avui hem provat aquesta, esprem que també us agradi. Bon profit!

Ingredients per 4 persones:

800 grams de bacallà dessalat de la part del morro, 2 cebes, 2 tomàquets madurs, 50 grams de pinyons, 75 grams de panses, 1 llesca de pa, 1 dent d’all, 1 branca de julivert, farina, sal i oli d’oliva.

Agafem una cassola , hi posem oli i fregim la llesca de pa (1 o 2 dependrà  del gruix). El reservem.

Enfarinem el bacallà i el fregim en aquesta mateixa paella i quan s’hagi enrossit el reservem.

Afegim una mica més d’oli i sofregim la ceba tallada a daus petits. Quan comenci a estar daurada posem el tomàquet pelat i tallat. Remenem i deixem que es cogui uns 5 minuts.

Passat aquest temps posem els pinyons i les panses. Hi aboquem un vas d’aigua i deixem coure 5 minuts. Després hi afegim el bacallà que teníem reservat i deixem a la cassola 10 minuts més.

Mentrestant fem una picada amb el pa fregit, l’all i el julivert; i l’incorporem a la cassola  (quan hagin passat els 10 minuts). Ho remenem bé i corregim el punt de sal. Si ho donem per bo, deixem que cogui tot junt un parell de minuts més i apaguem el foc.

PORRIDGE DE CIVADA

El porridge és un plat que es fa a base de flocs de civada molt popular a Anglaterra i països del nord d'Europa. Constitueix un esmorzar excel·lent ja que ens  proporciona energia durant tot el matí i ens aporta una bona dosi de  fibra, vitamines i minerals.

Els ingredients bàsics per fer-lo són els flocs de civada (unes 3 o 4 cullerades per persona) i la llet. Però  com en moltes altres ocasions, admet diferents variants i es pot enriquir amb fruita, fruites deshidratades o fruits secs i endolcir  al vostre gust.

En les receptes més tradicionals els flocs de civada es couen amb la llet o es deixen en remull tota la nit; però si improviseu el vostre esmorzar al moment n'hi ha prou amb deixar-ho en remull uns minuts.

Com a líquid podeu utilitzar begudes vegetals (de civada, ametlles, espelta, arròs...) o llet animal (vaca, cabra...) ja sigui freda o calenta; i fins i tot també ho podeu fer amb iogurt.

S'hi pot barrejar la fruita que més us agradi, trieu segons la temporada: peres, plàtans, pomes, maduixes, prunes, mango, albercocs. I pel que fa a les fruites deshidratades i fruits secs també hi ha una gran varietat (avellanes, ametlles, nous, nous del Brasil, coco ratllat, panses, orellanes, nabius, llavors de lli, pipes...).

Si necessiteu donar-hi un punt més dolç, ho podeu fer amb mel, xarop d'atzavara o concentrat de poma. 

La nostra recepta, per 1 persona:

4 cullerades de flocs de civada, un grapat de fruita deshidratada variada, un grapat d'avellanes, un iogurt, una poma.

Hem posat els flocs de civada en un bol amb el iogurt i ho hem deixat reposar 10 minuts. Mentrestant hem tallat la poma i preparat els fruits secs. Ho barregem tot en el bol i ja està llest per esmorzar!

BARRETES ENERGÈTIQUES DE CIVADA

Les barretes energètiques són molt senzilles de fer i ens aniran molt bé per menjar a mig matí o a mitja tarda; o bé abans de sortir a fer esport. Són una molt bona font d'energia de llarga durada. Si ens les fem nosaltres mateixos podrem posar els ingredients que més ens agradin; sabrem com estan fetes i amb el punt just de sucres i greixos.

Les "nostres" barretes energètiques: 200 grams de flocs de civada fins; 50 grams d'avellanes crues; 50 grams d'orellanes d'albercoc; 50 grams de gingebre deshidratat;  200 grams de concentrat de poma; 2 cullerades d'oli de sèsam;  2 cullerades d'aigua i una mica de canyella en pols.

Triturem les avellanes, i tallem les orellanes d'albercoc. Les posem en un bol juntament amb els flocs de civada i el gingebre.

En un pot escalfem el concentrat de poma, l'oli i l'aigua i ho barregem perquè quedi una massa homogènia . Posem el foc suau perquè no ha d'arribar a bullir. 

Afegim els ingredients líquids a sobre dels flocs i anem remenant fins que s'integri tot.

Agafem una safata de forn plana, la folrem amb paper vegetal i aboquem la massa. L'allisem amb les mans i la posem a coure al forn a 180 graus 15 minuts. Quan sigui freda la tallem a la mida que ens vagi més bé i les podem guardar durant uns 10 dies a la nevera.

Penseu que podeu posar a les barretes els ingredients que més us agradin: nous, ametlles, cacauets, dàtils, panses, maduixes deshidratades, ...

GALETES DE FLOCS DE CIVADA

Aquests són els ingredients que necessiteu per fer les galetes:

200 grams de flocs de civada, 100 grams de sucre morè, 50 grams d'oli d'oliva suau, 30 grams d'ametlles filetejades, 1 clara d'ou, 100 grams de beguda de civada, mitja culleradeta de bicarbonat, 1 culleradeta d'essència de vainilla, 1 pessic de sal. 

Encenem el forn a 170 graus perquè es vagi escalfant. 

Triturem els flocs en un molinet o robot de cuina fins que quedin pols.

Posem tots els ingredients en  un bol: els flocs en pols, el sucre, l'oli, les amtelles, la clara d'ou batuda, la beguda de civada, el bicarbonat, l'essència de vainilla i la sal. Barregem fins a obtenir una massa homogènia.

Si aquesta ens queda molt líquida la podem deixar reposar durant una hora a la nevera. 

Folrem una safata de forn amb paper vegetal i amb l'ajuda de dues culleres anem fent pilonets amb la massa. Hem de procurar de posar-los separats perquè no s'enganxin després. 

Ho fem coure al forn a 170 graus durant 15 minuts. Passat aquest temps les retirem i les deixem refredar en una reixeta. I ja les podem disfrutar!

LES PROPIETATS MEDICINALS DE L'ALL

La planta de l'all és originària de l'Àsia Central i avui en dia es cultiva arreu del món.  Durant  molts anys va ser utilitzat per egipcis, grecs i romans per tractar diferents malalties i dolences; i avui en dia forma part dels remeis tradicionals de les medecines ayurvèdica i  xinesa.

L'all està compost per un 65% d'aigua, un 7 % de proteïnes, un 27,5% d'hidrats de carboni i un 1 % de greixos.  Conté petites quantitats de ferro, zinc, sofre, iode i seleni; i de vitamines A, C, B₁, B₂, B₆.

Però el que realment li dóna propietats medicinals són altres compostos que també destaquen en la seva composició. El més abundant és  l'oli essencial al·liïna, que li donarà el seu olor i sabor característics. També destaquen  un tipus de  sucres anomenats fructosans , diferents enzims i l' adenosina.

L'all té múltiples efectes beneficiosos, que hem intentat  resumir el més clarament possible:

- Aparell cardiovascular: és un gran aliat per  prevenir diferents malalties cardiovasculars ja que és antiagregant plaquetari, disminueix la pressió arterial i disminueix els nivells de colesterol a la sang.

- Aparell respiratori: fluïdifica la mucositat i ajuda a expulsar-la.

- Aparell digestiu: ens ajudarà a aturar les diarrees i els espasmes en cas de patir infeccions intestinals; combat els paràsits; afavoreix les digestions pesades en cas de tenir manca de sucs digestius. Augmenta la producció de bilis i la seva expulsió cap al duodè.

- Sistema endocrí: redueix els nivells de glucosa a la sang i estimula el pàncrees en la secreció d'insulina.

- És un excel·lent antibiòtic natural i ens protegeix de diferents tipus de microorganismes: bacteris, fongs i virus.

- Depuratiu, activa el metabolisme i ajuda a desintoxicar i a expulsar residus. Els seus aminoàcids sulfurats protegeixen dels metalls pesats i la seva acumulació al cos.

- Sistema immunitari: augmenta l'activitat d'algunes cèl·lules defensives i és antioxidant.

La millor manera de prendre'l per beneficiar-nos-en al màxim és en dejú. La quantitat serà de 2 a 3 grans d'all crus. Però si no tolerem el gust o ens costa empassar-ho, també podem optar  per barrejar-lo amb les amanides o les verdures trinxat petit (però sense cuinar) o per les perles d'all.

BUNYOLS DE QUARESMA

Els bunyols de Quaresma, també anomenats brunyols a l'Empordà, són un dolç típic d'aquestes setmanes.
Tradicionalment s'elaboren els dimecres i els divendres, i aquests dos dies en trobareu a moltes pastisseries i forns de Catalunya. 

Però com tots els dolços i pastissos, es poden provar de fer a casa. Us hi atreviu?

Us deixem la recepta que hem fet sempre a casa perquè en feu la prova. Podreu trobar moltes altres receptes, però la base dels bunyols sempre és una pasta a base de farina, llet i ous que es fregeix i endolça amb sucre. 
També els podeu personalitzar vosaltres mateixos, afegint anís verd a la massa o farcint-los de crema, nata o trufa. 

RECEPTA : Amb les següents mesures ens en sortiran unes 30 unitats.

125 ml de llet, 75 grams de farina, 60 grams de mantega, 3 ous, sal i sucre, oli d'oliva.

Posem un cassó amb la llet i la mantega al foc i hi afegim una mica de sal. 
Quan la mantega s'hagi fos, hi aboquem la farina tamisada i deixem que es cogui. Hem d'anar remenant per evitar que s'enganxi. Quan obtinguem una massa homogènia i que es va desenganxant de les parets ho retirem del foc. Tot seguit anem posant els ous un per un, remenant bé perquè s'integri. 
Escalfem suficient oli en una paella per poder fregir els bunyols. Quan sigui molt calent posem porcions de pasta i anem coent els bunyols. Els retirem del foc i els posem en un paper absorvent. 
Finalment els passem per un plat amb sucre i ja els tenim a punt de menjar.

 El Carnaval i la Quaresma

EL CARNAVAL I LA QUARESMA

El Carnaval té els seus orígens en festes paganes d'hivern, i és una setmana de festes, disbauxa, disfresses i celebracions al carrer; clarament contrastades amb l'època de la Quaresma, marcada per els dejunis i la penitència.

Durant el Carnaval abunden la carn, els ous, les coques de llardons. El dia de Dijous Gras, també conegut com a dijous llarder, és el dia de les truites i és costum menjar ous amb carn, truites o botifarra d'ou. Ja ens ho anuncia una dita popular: "per dijous llarder botifarra menjaré".

Aquesta data marca l'inici de la festa del Carnaval.

La Quaresma és el període que va des del Dimecres de Cendra (dia en què es crema el rei Carnestoltes) fins el Diumenge de Pasqua. És costum a molts indrets representar la Vella Quaresma com una dona amb un bacallà a la mà i amb set cames, que es van arrencant a mesura que van passant les setmanes.

A taula, la Quaresma es caracteritza per la presència de peix, verdures i llegum en substitució de la carn. Així, s'elaboren molts plats on els protagonistes són els espinacs, les cols,  els cigrons i les mongetes, les sopes, les arengades, el bacallà i les truites. Pel costat més dolç són típics els bunyols, la crema, el recuit de llet o els pastissos de mel i formatge. 

Imatges extretes de blocs.xtec.cat

Recpeta de Bunyols de Qauresma

AMANIDA DE CARBASSA AMB ESPINACS

Buscant receptes amb carbassa hem trobat aquesta amanida tan original en el blog de cuina Minimalist Baker.

La vam provar i ens ha agradat tant que la volem compartir amb vosaltres.

Per 4 persones necessitarem: 1 carbassa mitjana, 4 cullerades d'oli d'oliva, mitja tassa de nous, 2 cullerades soperes de sucre  morè, rúcula o espinacs frescos, 2 remolatxes cuites (o 1 pot de remolatxa en conserva), 1 cullerada de vinagre de Mòdena, sal i pebre.

Pelem i tallem la carbassa en daus. La barregem amb 2 cullerades d'oli d'oliva, sal i pebre i l'estenem en una safata que pugui anar al forn. La fem coure durant 20 minuts a foc mig. 

Torrem les nous en una paella sense parar de moure. Les reservem en un plat i a la mateixa paella afegim 1 cullerada d'oli i el sucre morè. Quan estigui ben barrejat tornem a posar les nous perquè es caramel·litzin. Les tornem a reservar en un plat.

En un bol servim els espinacs o la rúcula (o les dues coses juntes si ho preferim), afegim la remolatxa tallada i les nous. Ho acabem d'amanir amb 1 cullerada d'oli d'oliva i el vinagre.

Per cert, us recomanem que visiteu aquest blog, sobretot si us agrada la fotografia! 

La carbassa

CARBASSA AMB MILL I QUINOA

Volem compartir aquesta recepta que ens ha fet arribar l'Assumpta amb tots vosaltres. Un plat molt nutritiu i molt suau per el sistema digestiu. Avui mateix l'hem provat i a més està boníssim! Moltes gràcies.

Agafem  2 cebes i les tallem a rodanxes. En una cassola amb una mica d’oli sofregim la ceba amb un tros d'alga wakame. La salem perquè deixi anar la seva aigua.

Pelem i tallem mitja carbassa a daus grossos,  i quan la ceba comença a estar daurada l’afegim a la cassola.

Mesurem el cereal: 1 vas de mill i 1/2 vas de quinoa. Ho posem en un colador i hi passem una mica d'aigua, i després els torrem en una paella (sense oli i tot just dos o tres minuts). Els afegim  a la cassola amb les verdures i hi aboquem 3 vasos d'aigua calenta.

Deixem que cogui a foc suau durant 20 minuts i ja ho tenim llest.

Aquest plat el podem aromatitzar amb les espècies que més ens agradin com nou moscada, gingebre o cúrcuma.

Amb aquestes quantitats en tindreu per 4 persones.

La carbassa

LA CARBASSA

De carbasses n'hi ha de moltes varietats, mides i colors. Ara és una bona època i un bon moment per consumir-ne ja que està en auge i la trobem a les cartes de molts restaurants; tot i que no fa molt temps era considerada menjar per els animals.

El primer que hem de destacar d'aquest fruit és la seva riquesa en betacarotens, vitamina C i vitamina E, que la fan molt beneficiosa per la pell i la vista i li atorguen propietats antioxidants.  Destaquen també les quantitats de vitamines de  B₁, B₂, B₅ i  àcid fòlic, ferro, potassi i magnesi.

És molt lleugera (posseeix un 90% d'aigua), digestiva i suau per l'aparell digestiu. Ens aporta fibra que regula el trànsit intestinal i alleuja l'estrenyiment; i hidrats de carboni d'absorció lenta cosa que la fa apta per a diabètics.

I a la cuina és realment molt versàtil, de textura tova però que no es desfà;  i el seu gust dolcet la fa una bona opció per començar a donar verdures als bebès i per els nens més grans.

La podem preparar de moltes maneres: en cremes o purés (sola o acompanyada de ceba , porro i/o carbassó); estofada amb cereals o llegums (arròs, quinoa, llenties o cigrons); xips de carbassa; pastís de carbassa; al forn, al vapor o fins i tot a la planxa!

La millor època per menjar-ne és durant la tardor i l’hivern. Es conserva en llocs frescos i secs i un cop l'haguem obert ens aguantarà bé durant una setmana a la nevera.

Amanida de carbassa amb espinacs
Carbassa amb mill i quinoa

PRODUCTES I AVALS ECOLÒGICS

L’agricultura ecològica es defineix com un sistema de producció que afavoreix l’ús de recursos renovables i la devolució de nutrients al sòl; i que posa èmfasi en el benestar animal  i l’ús d’aliments naturals.

Utilitza productes i tècniques el més naturals possible i rebutja totes aquelles que puguin malmetre el medi ambient, la qualitat del producte i la salut del consumidor i agricultor. Així, també aprofita el balanç del sistema natural per evitar i controlar plagues i prohibeix l’ús de productes químics, així com l’ús terapèutic d’antibiòtics i de productes modificats genèticament.

Es centra en el cultiu de varietats adaptades al medi, d’aquesta manera contribueix a mantenir la biodiversitat i una gran riquesa genètica (que contràriament es va perdent amb l’extensió de monocultius de les varietats més rendibles econòmicament).

L’agricultura ecològica es complementa amb una indústria de producció d’aliments ecològics, que són sans i nutritius per els consumidors. Els processos productius  estan adaptats cap al reciclatge i la no contaminació; i amb tècniques de producció respectuoses com el secat, el salat, les fermentacions i l’envasat al buit.

CERTIFICACIÓ  ECOLÒGICA

Un cop al mercat, per assegurar-nos que els productes que adquirim han estat elaborats seguint aquests criteris ens hem de fixar en el seu etiquetat.

La Unió Europea ha ideat un distintiu exclusiu per a la producció ecològica, que garanteix el compliment de les normes de la UE o equivalents en el cas que els productes siguin importats.

A Espanya són les comunitats autònomes les encarregades de la regulació i el control de la certificació orgànica. Per això trobareu en molts productes un segon segell amb l’anagrama de l’organisme encarregat de dur-ho a terme. Aquí a Catalunya és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).

Finalment també ens podem trobar que un producte ha estat certificat per un organisme privat.

 

En tots els casos apareixerà  el codi de l’entitat que efectua el control.

Aquests són alguns dels segells habituals, però n'hi ha molts més. Davant del dubte pregunteu als venedors que us ajudaran amb molt de gust. 

BONAPASTA

Avui us volem parlar de BONAPASTA: pasta ecològica produïda artesanalment a Moià.

L'ORIGEN

El projecte va néixer ara fa 10 anys amb l'objectiu d'elaborar i vendre un producte ecològic,  de proximitat i treballar amb els agricultors i els transformadors de la zona, a qui s'asseguren que es paga un preu just.

El seu impulsor va ser l'empresa Natureco (dedicada a la distribució de productes ecològics). Les matèries primeres (blat, espelta...) es compren a pagesos de la zona del Moianès,  i quan no és possible  d'altres pobles i comarques com Calders, les Garrigues o el Berguedà. Aquests cereals es molen al molí que té la mateixa empresa a 

les seves instal·lacions i posteriorment es produeixen pa, pasta i farines.

LA PASTA

La manera de treballar-la és completament artesanal. Es premsa a baixa pressió i s'asseca lentament a baixa temperatura. No té additius ni conservants i la producció és a petita escala.

Treballen amb blat i espelta i podem trobar els següents formats, tots ells envasats i alguna varietat també a granel:

- blat blanc: macarrons, espaguetis, espirals de 3 colors...

- blat integral: espaguetis, macarrons, espirals, meravella...

- espelta blanca: espaguetis, espirals...

- espelta integral: macarrons, espaguetis, lletretes...

CUPCAKE DE GALETA AMB COBERTURA VEGANA

Avui us presentem aquesta recepta, ideal per esmorzar o berenar, o per soprendre  els vostres convidats.

L'hem fet ajuntant dues idees de dues receptes diferents: la base de galeta d'un pastís de formatge i la cobertura típica d'un cupcake; però amb una versió vegana que vam veure xafardejant  el blog de cuina Danza de Fogones i ens va fer molt bona pinta!

A nosaltres ens ha agradat la barreja, esperem que a vosaltres també!!

Per fer la MASSA DE GALETES necessitem: 100 grams de galetes d'espelta i vainilla i 100 grams de cookies d'espelta (podeu fer servir les galetes que més us agradin); 130 grams de margarina no hidrogenada. 

En un bol triurem les galetes amb les mans o amb un morter fins que quedin com una sorra gruixuda. Afegim la margarina fosa i ho barregem bé. 

Agafem cèrcols de tallar pasta i anem fent rodones que seran les bases dels nostres pastissets. Apretem bé amb les mans perquè quedi compacte i ho posem a la nevera uns 30 minuts. 

Per fer la COBERTURA VEGANA necessitem: 6 dàtils, 125 grams d'ametlles i d'anacards crus (entre tots dos), 1 iogurt de soja(nosaltres el vam fer servir de vainilla però també pot ser natural), 2 cullerades de beguda vegetal, 1 cullerada de canyella en pols.

Posem els fruits secs i els dàtils en remull tota la nit o unes hores abans de fer la crema. 

Passada aquesta estona traiem els pinyols dels dàtils i ho posem tot al vas de la batedora. Ho batem tot bé fins que ens quedi una crema espessa.

Quan tenim la cobertura feta traiem les bases de galeta de la nevera i ho posem a sobre amb l'ajuda d'una cullera. 

Nosaltres vam decorar els cupcakes amb unes rodanxes de plàtan i ... ja ho teniu llest per menjar!.

XATÓ

El xató és una amanida amb orígens al Garraf i al Penedès, molt  habitual en aquestes èpoques de l'any.

Els ingredients principals són escarola, bacallà dessalat, anxoves, olives, tonyina i  salsa xató. Però igual que passa amb molts altres plats, hi ha tantes receptes com persones o pobles on s'elabora.

Les diferències es basen sobretot en la quantitat de cada ingredient que posen a cada poble: en alguns casos es fan amb escarola i enciam o amb més o menys tonyina i bacallà. Les salses poden portar més o menys ametlles i avellanes torrades, nyores, alls escalivats i crus, tomàquet, bitxo, pa torrat... En fi, les podeu provar totes o crear-ne una de pròpia!

En aquest cas, la paternitat del xató està molt disputada. A Sitges hi ha referències del seu consum del 1896 i a Vilanova i la Geltrú del 1850.

Per fer l'amanida:

Els ingredients de l'amanida són escarola i enciam, bacallà dessalat, tonyina, anxoves i olives arbequines. En podeu posar en les proporcions que a vosaltres més us agradin.

Per fer la salsa (per 6 persones): 150 grams d'ametlles torrades i pelades, 6 nyores, 1 gra d'all, 1 got d'oli d'oliva verge, 1/4 de got d'aigua, 1 rajolí de vinagre, sal.

Tallem les nyores per la meitat, traiem les llavors i les deixem en remull amb aigua entre 3 i 4 hores. Si no tenim gaire temps, també les podem escaldar durant 3 minuts. Passat aquest temps rasquem la polpa amb un ganivet i la reservem.

Posem en el vas de la batedora les ametlles, la polpa de la nyora, l'oli, l'aigua, l'all, la sal i el raig de vinagre. Ho triturem tot fins que queda ben fi. Si la consistència és massa espessa podem rectificar d'aigua.

Servim l'amanida amb la salsa per sobre.

MANDONGUILLES DE TEMPEH

Ingredients per 4 persones:
1 bloc de tempeh, 1 tira d' alga wakame, salsa de soja, 2 cebes, 2 pastanagues, 2 carxofes,  all, sal i oli, farina.

El primer que farem és coure el tempeh en un pot amb una mica d' aigua, un raig de salsa de soja i l' alga. Ho deixem que bulli uns 15 minuts. Un cop passats, reservem el tempeh i el tros de wakame.

Mentrestant netegem, pelem i tallem totes les verdures a trossets petits i les sofregim en una paella amb oli i sal. Quan siguin cuites ho retirem del foc.

Quan els ingredients s' hagin refredat una mica, esmicolem el tempeh i l' alga en un bol i ho barregem bé amb les verdures. Amb aquesta massa anem donant forma a les mandonguilles, les passem per la farina i les acabem de coure en una paella amb una mica d' oli.

Amb aquesta massa també podem elaborar croquetes o hamburgueses; i les podeu servir amb l' acompanyament que més us agradi. Nosaltres hem fet una salsa de verdures i ho hem servit tot junt.

Bon profit!