BUNYOLS DE QUARESMA

Els bunyols de Quaresma, també anomenats brunyols a l'Empordà, són un dolç típic d'aquestes setmanes.
Tradicionalment s'elaboren els dimecres i els divendres, i aquests dos dies en trobareu a moltes pastisseries i forns de Catalunya. 

Però com tots els dolços i pastissos, es poden provar de fer a casa. Us hi atreviu?

Us deixem la recepta que hem fet sempre a casa perquè en feu la prova. Podreu trobar moltes altres receptes, però la base dels bunyols sempre és una pasta a base de farina, llet i ous que es fregeix i endolça amb sucre. 
També els podeu personalitzar vosaltres mateixos, afegint anís verd a la massa o farcint-los de crema, nata o trufa. 

RECEPTA : Amb les següents mesures ens en sortiran unes 30 unitats.

125 ml de llet, 75 grams de farina, 60 grams de mantega, 3 ous, sal i sucre, oli d'oliva.

Posem un cassó amb la llet i la mantega al foc i hi afegim una mica de sal. 
Quan la mantega s'hagi fos, hi aboquem la farina tamisada i deixem que es cogui. Hem d'anar remenant per evitar que s'enganxi. Quan obtinguem una massa homogènia i que es va desenganxant de les parets ho retirem del foc. Tot seguit anem posant els ous un per un, remenant bé perquè s'integri. 
Escalfem suficient oli en una paella per poder fregir els bunyols. Quan sigui molt calent posem porcions de pasta i anem coent els bunyols. Els retirem del foc i els posem en un paper absorvent. 
Finalment els passem per un plat amb sucre i ja els tenim a punt de menjar.

 El Carnaval i la Quaresma

EL CARNAVAL I LA QUARESMA

El Carnaval té els seus orígens en festes paganes d'hivern, i és una setmana de festes, disbauxa, disfresses i celebracions al carrer; clarament contrastades amb l'època de la Quaresma, marcada per els dejunis i la penitència.

Durant el Carnaval abunden la carn, els ous, les coques de llardons. El dia de Dijous Gras, també conegut com a dijous llarder, és el dia de les truites i és costum menjar ous amb carn, truites o botifarra d'ou. Ja ens ho anuncia una dita popular: "per dijous llarder botifarra menjaré".

Aquesta data marca l'inici de la festa del Carnaval.

La Quaresma és el període que va des del Dimecres de Cendra (dia en què es crema el rei Carnestoltes) fins el Diumenge de Pasqua. És costum a molts indrets representar la Vella Quaresma com una dona amb un bacallà a la mà i amb set cames, que es van arrencant a mesura que van passant les setmanes.

A taula, la Quaresma es caracteritza per la presència de peix, verdures i llegum en substitució de la carn. Així, s'elaboren molts plats on els protagonistes són els espinacs, les cols,  els cigrons i les mongetes, les sopes, les arengades, el bacallà i les truites. Pel costat més dolç són típics els bunyols, la crema, el recuit de llet o els pastissos de mel i formatge. 

Imatges extretes de blocs.xtec.cat

Recpeta de Bunyols de Qauresma

AMANIDA DE CARBASSA AMB ESPINACS

Buscant receptes amb carbassa hem trobat aquesta amanida tan original en el blog de cuina Minimalist Baker.

La vam provar i ens ha agradat tant que la volem compartir amb vosaltres.

Per 4 persones necessitarem: 1 carbassa mitjana, 4 cullerades d'oli d'oliva, mitja tassa de nous, 2 cullerades soperes de sucre  morè, rúcula o espinacs frescos, 2 remolatxes cuites (o 1 pot de remolatxa en conserva), 1 cullerada de vinagre de Mòdena, sal i pebre.

Pelem i tallem la carbassa en daus. La barregem amb 2 cullerades d'oli d'oliva, sal i pebre i l'estenem en una safata que pugui anar al forn. La fem coure durant 20 minuts a foc mig. 

Torrem les nous en una paella sense parar de moure. Les reservem en un plat i a la mateixa paella afegim 1 cullerada d'oli i el sucre morè. Quan estigui ben barrejat tornem a posar les nous perquè es caramel·litzin. Les tornem a reservar en un plat.

En un bol servim els espinacs o la rúcula (o les dues coses juntes si ho preferim), afegim la remolatxa tallada i les nous. Ho acabem d'amanir amb 1 cullerada d'oli d'oliva i el vinagre.

Per cert, us recomanem que visiteu aquest blog, sobretot si us agrada la fotografia! 

La carbassa

CARBASSA AMB MILL I QUINOA

Volem compartir aquesta recepta que ens ha fet arribar l'Assumpta amb tots vosaltres. Un plat molt nutritiu i molt suau per el sistema digestiu. Avui mateix l'hem provat i a més està boníssim! Moltes gràcies.

Agafem  2 cebes i les tallem a rodanxes. En una cassola amb una mica d’oli sofregim la ceba amb un tros d'alga wakame. La salem perquè deixi anar la seva aigua.

Pelem i tallem mitja carbassa a daus grossos,  i quan la ceba comença a estar daurada l’afegim a la cassola.

Mesurem el cereal: 1 vas de mill i 1/2 vas de quinoa. Ho posem en un colador i hi passem una mica d'aigua, i després els torrem en una paella (sense oli i tot just dos o tres minuts). Els afegim  a la cassola amb les verdures i hi aboquem 3 vasos d'aigua calenta.

Deixem que cogui a foc suau durant 20 minuts i ja ho tenim llest.

Aquest plat el podem aromatitzar amb les espècies que més ens agradin com nou moscada, gingebre o cúrcuma.

Amb aquestes quantitats en tindreu per 4 persones.

La carbassa

LA CARBASSA

De carbasses n'hi ha de moltes varietats, mides i colors. Ara és una bona època i un bon moment per consumir-ne ja que està en auge i la trobem a les cartes de molts restaurants; tot i que no fa molt temps era considerada menjar per els animals.

El primer que hem de destacar d'aquest fruit és la seva riquesa en betacarotens, vitamina C i vitamina E, que la fan molt beneficiosa per la pell i la vista i li atorguen propietats antioxidants.  Destaquen també les quantitats de vitamines de  B₁, B₂, B₅ i  àcid fòlic, ferro, potassi i magnesi.

És molt lleugera (posseeix un 90% d'aigua), digestiva i suau per l'aparell digestiu. Ens aporta fibra que regula el trànsit intestinal i alleuja l'estrenyiment; i hidrats de carboni d'absorció lenta cosa que la fa apta per a diabètics.

I a la cuina és realment molt versàtil, de textura tova però que no es desfà;  i el seu gust dolcet la fa una bona opció per començar a donar verdures als bebès i per els nens més grans.

La podem preparar de moltes maneres: en cremes o purés (sola o acompanyada de ceba , porro i/o carbassó); estofada amb cereals o llegums (arròs, quinoa, llenties o cigrons); xips de carbassa; pastís de carbassa; al forn, al vapor o fins i tot a la planxa!

La millor època per menjar-ne és durant la tardor i l’hivern. Es conserva en llocs frescos i secs i un cop l'haguem obert ens aguantarà bé durant una setmana a la nevera.

Amanida de carbassa amb espinacs
Carbassa amb mill i quinoa

PRODUCTES I AVALS ECOLÒGICS

L’agricultura ecològica es defineix com un sistema de producció que afavoreix l’ús de recursos renovables i la devolució de nutrients al sòl; i que posa èmfasi en el benestar animal  i l’ús d’aliments naturals.

Utilitza productes i tècniques el més naturals possible i rebutja totes aquelles que puguin malmetre el medi ambient, la qualitat del producte i la salut del consumidor i agricultor. Així, també aprofita el balanç del sistema natural per evitar i controlar plagues i prohibeix l’ús de productes químics, així com l’ús terapèutic d’antibiòtics i de productes modificats genèticament.

Es centra en el cultiu de varietats adaptades al medi, d’aquesta manera contribueix a mantenir la biodiversitat i una gran riquesa genètica (que contràriament es va perdent amb l’extensió de monocultius de les varietats més rendibles econòmicament).

L’agricultura ecològica es complementa amb una indústria de producció d’aliments ecològics, que són sans i nutritius per els consumidors. Els processos productius  estan adaptats cap al reciclatge i la no contaminació; i amb tècniques de producció respectuoses com el secat, el salat, les fermentacions i l’envasat al buit.

CERTIFICACIÓ  ECOLÒGICA

Un cop al mercat, per assegurar-nos que els productes que adquirim han estat elaborats seguint aquests criteris ens hem de fixar en el seu etiquetat.

La Unió Europea ha ideat un distintiu exclusiu per a la producció ecològica, que garanteix el compliment de les normes de la UE o equivalents en el cas que els productes siguin importats.

A Espanya són les comunitats autònomes les encarregades de la regulació i el control de la certificació orgànica. Per això trobareu en molts productes un segon segell amb l’anagrama de l’organisme encarregat de dur-ho a terme. Aquí a Catalunya és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).

Finalment també ens podem trobar que un producte ha estat certificat per un organisme privat.

 

En tots els casos apareixerà  el codi de l’entitat que efectua el control.

Aquests són alguns dels segells habituals, però n'hi ha molts més. Davant del dubte pregunteu als venedors que us ajudaran amb molt de gust. 

BONAPASTA

Avui us volem parlar de BONAPASTA: pasta ecològica produïda artesanalment a Moià.

L'ORIGEN

El projecte va néixer ara fa 10 anys amb l'objectiu d'elaborar i vendre un producte ecològic,  de proximitat i treballar amb els agricultors i els transformadors de la zona, a qui s'asseguren que es paga un preu just.

El seu impulsor va ser l'empresa Natureco (dedicada a la distribució de productes ecològics). Les matèries primeres (blat, espelta...) es compren a pagesos de la zona del Moianès,  i quan no és possible  d'altres pobles i comarques com Calders, les Garrigues o el Berguedà. Aquests cereals es molen al molí que té la mateixa empresa a 

les seves instal·lacions i posteriorment es produeixen pa, pasta i farines.

LA PASTA

La manera de treballar-la és completament artesanal. Es premsa a baixa pressió i s'asseca lentament a baixa temperatura. No té additius ni conservants i la producció és a petita escala.

Treballen amb blat i espelta i podem trobar els següents formats, tots ells envasats i alguna varietat també a granel:

- blat blanc: macarrons, espaguetis, espirals de 3 colors...

- blat integral: espaguetis, macarrons, espirals, meravella...

- espelta blanca: espaguetis, espirals...

- espelta integral: macarrons, espaguetis, lletretes...