MONA DE PASQUA

A Catalunya és tradició que els padrins regalin la mona de Pasqua als seus fillols o filloles el diumenge de Pasqua. Aquesta es menja  l’endemà, formant part d’un àpat festiu amb amics  o familiars.

Existeix documentació sobre les mones des del segle XV, tot i que es creu que és una tradició encara més antiga.

Antigament  era un pastís que s’elaborava de forma artesana a casa i que estava format per un pa de brioix i decorat amb ous durs, tants com l’edat del fillol o la fillola que el rebia.

Més endavant, a finals del segle XIX comencen a ser uns dolços més elaborats que s’enriqueixen amb ametlles ensucrades , anissos, crocant, melmelades o es decoren amb sucre caramel·litzat.

A partir dels anys 30 es van introduint els ous de xocolata i amb els anys ha passat a tenir una presentació diferent. Avui en dia a les pastisseries podem trobar la mona tradicional de brioix amb ous durs; tot i que  la major part consten d’una base de pa de pessic que pot portar diferents farcits i/o cobertures (nata, gema , ametlles, trufa...)  i al damunt una figura de xocolata. Aquestes poden ser més o menys elaborades.

MONA DE PASQUA TRADICIONAL

Ingredients:

Mig quilo de farina, 75 grams de sucre, 50 grams de mantega, 3 ous, 10 grams de sal, ratlladura de pell de llimona, 50 grams de llevat, llet.

Per guarnir: ous durs, oli, ou batut i sucre.

Per fer-la començarem amassant la farina amb el sucre, els ous, la sal, el llevat, la mantega i la ratlladura de la pell de llimona. Mica en mica anirem incorporant la llet fins que la massa quedi homogènia i es pugui desenganxar de les mans fàcilment.

La deixem reposar 30 minuts.

Agafem la massa i li donem forma rodona . Si volem li podem fer un forat al mig (com si fos un tortell) o deixar-la com si fos un pastís.  Ho pintem amb oli i anem clavant els ous durs (amb la closca). Pintem amb ou batut i empolvorem sucre per sobre.

Ho deixem reposar durant 20 minuts i ho enfornem 45 minuts a 170 graus.

(Recepta extreta del Corpus Culinari Català)

ELS GREIXOS TRANS

QUE SÓN ELS GREIXOS TRANS?

Els àcids grassos trans es troben de forma natural en alguns aliments com la carn o la llet, sempre en quantitats molt baixes.

Aquest tipus de greix també  apareix per un procés de transformació de les molècules dels olis vegetals a les quals s’hi afegeix hidrogen. Aquest  procés és la hidrogenació, i per això també es coneixen com a greixos hidrogenats.

                  

ON ELS TROBEM

La indústria els utilitza per aconseguir una millor textura, augmentar la durabilitat del producte i potenciar-ne el  sabor. A més, utilitzant greixos hidrogenats s’abarateixen els costos de producció.

La majoria dels aliments  que en contenen es trobarien dins aquests grups: aperitius (crispetes, patates fregides, “natxos”); plats preparats (pizzes, crestes, croquetes); menjar ràpid; galetes;  pastisseria industrial; sopes instantànies; margarines vegetals hidrogenades.

Si llegim les etiquetes, paraules com greixos vegetals hidrogenats o  parcialment hidrogenats, o bé àcids grassos trans; ens pot ajudar a descobrir-los. 

QUINS SÓN ELS SEUS EFECTES EN EL NOSTRE ORGANISME?

Tot i que els greixos hidrogenats poden provenir d’olis vegetals (rics en àcids grassos poliinsaturats i molt beneficiosos per la nostra salut), a l’estar transformats es comporten com si fossin greixos saturats. El nostre organisme es confon i els situa formant part de les membranes cel·lulars. Aquestes es tornen més permeables i són més propenses a patir oxidacions (procés que està directament relacionat amb l’envelliment prematur i l’aparició de diverses malalties cròniques i degeneratives).

Diversos estudis mèdics han relacionat el consum d’aquest tipus de greix amb l’augment dels nivells de colesterol LDL i triglicèrids en la sang. L’Organització Mundial de la Salut considera que hi pot haver relació amb un increment del risc de patir diabetis i mort cardíaca sobtada, a més d’una evidència convincent d’un increment del risc de malaltia coronària. ^¹

En el cas dels greixos trans la quantitat sí que importa. Està calculat que una ingesta d’entre un 1 i un 3% de les quilocalories totals de la nostra dieta provinents d’aquests greixos ja ens provoca efectes negatius. A la pràctica això es tradueix en una quantitat molt petita, que equivaldria pràcticament a recomanar la seva total eliminació.

Els àcids grassos trans no són sintetitzats per els éssers humans i tampoc els necessitem per realitzar cap funció.

QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL?

L’ Autoritat  Europea de Seguretat Alimentària en recomana una ingesta el més baixa possible; però alguns països com Dinamarca, Àustria i Suïssa n’han regulat la presència (no més d’un 2% en aquells aliments en què no apareixen de forma natural), i el Regne Unit va pactar amb la indústria la seva total eliminació. 

Als Estats Units és obligatori el seu etiquetat des del setembre del 2007, i ciutats com Nova York o Chicago han prohibit als restaurants que les utilitzin en la preparació dels seus plats. Recentment l’Agència de l’Alimentació i el Medicament (FDA) ha fet un pas més cap a la declaració dels olis hidrogenats i els greixos trans com a “no segurs per a la salut humana”.

De moment a Espanya no és obligatori el seu etiquetat. Només s’ha instat a la indústria a disminuir-ne el màxim possible la seva formació en el procés industrial.

Així que és important llegir les etiquetes dels productes i no comprar-los en cas de dubte.

A la pràctica no vol dir que ens haguem de privar de les galetes, pastissos, pizzes, crispetes, etc. sinó que en busquem versions saludables o que les elaborem nosaltres mateixos a casa.

¹↑ WHO «Interim Summary of Conclusions and Dietary Recommendations on Total Fat & Fatty Acids», Ginebra, Organització Mundial de la Salut, 2008, 14 pàgines (en català: «Resum interimari de les conclusions i recomanacions sobre el greix total i els àcids grassos>.»

MISO

QUÈ ÉS EL MISO

El miso és una pasta de color marró que s'obté de la fermentació de la soja amb sal marina. N'hi ha diferents varietats: el hatcho miso s'elabora només amb soja però  també podem trobar miso amb arròs blanc (kome miso), amb arròs integral (genmai miso) o amb ordi (muji miso).

El miso té entre un 13 i un 20% de proteïnes; un 15-20% d'hidrats de carboni i un 5% de greixos. Conté minerals com calci, fòsfor, magnesi i ferro; i també vitamines: A, E i del grup B.

No té colesterol i és ric en lecitina i àcid linoleic.

Ens aporta enzims, lactobacils i altres microorganismes.

PROPIETATS DEL MISO

La seva riquesa en enzims i en micro nutrients el fan molt adequat i útil en moltes situacions.

En primer lloc cal destacar que el miso és molt digestiu i que a més ajuda a digerir la resta d'aliments dels àpats i a assimilar-ne tots els nutrients. També afavoreix l'equilibri de la flora intestinal i ajuda a combatre la proliferació de microorganismes nocius  a l'aparell digestiu. És per això que el podem prendre tant en casos de diarrea com en casos d'estrenyiment.

El perfil dels seus àcids grassos el converteixen en un bon remei per reduir els nivells de colesterol  i per mantenir en bon estat  els vasos sanguinis (eviten el seu enduriment i les mantenen netes de lípids).

És un excel·lent antioxidant, molt útil per eliminar residus, radicals lliures  i toxines de l'organisme. Estudis científics japonesos demostren la seva utilitat com a protector de les radiacions. 

Finalment destacarem que és un gran depuratiu i remineralitzant.

El miso està contraindicat en cas de patir hipertensió arterial o per aquelles persones que hagin de reduir el consum de sal.

QUIN TRIAR I COM CUINAR

A l'hora de comprar el miso és important que aquest hagi tingut un bon procés de fermentació, llarg i que no hagi estat pasteuritzat, ja que d'aquesta manera manté intactes tots els seus nutrients. Per les èpoques més càlides és més recomanable utilitzar el genmai i el muji miso, i per fer salses i receptes on no volem que en destaqui el sabor optarem pel kome miso o miso blanc. El hatcho miso és el més utilitzat i el més versàtil a la cuina però també és el que té un sabor més fort i més salat (tinguem-ho en compte).

És molt habitual utilitzar-lo en brous, sopes o purés, però també el podem utilitzar en els nostres plats de cereals (arròs, quinoa...) o de llegums; per fer salses  o patés,  o per untar directament sobre el pa.

En qualsevol cas,  el miso no ha de bullir mai, l'afegirem sempre al final de la cocció diluït en una mica de brou o de la salsa i quan s'hagi integrat en el plat ho retirarem del foc. Una bona quantitat és mitja culleradeta de cafè per persona, però sempre dependrà del gust de cadascú.

BACALLÀ AMB PANSES I PINYONS

Catalunya, el País Basc i Portugal són tres zones amb una gran tradició de consum de bacallà. Es diu que hi ha receptes de bacallà diferents per cada dia de l’any.

Aprofiteu l’època de la Quaresma,  en què la tradició mana menjar-ne, per cuinar-lo de moltes maneres diferents:  esqueixada de bacallà; bacallà a la llauna, amb mel, amb  samfaina; brandada de bacallà…

Avui hem provat aquesta, esprem que també us agradi. Bon profit!

Ingredients per 4 persones:

800 grams de bacallà dessalat de la part del morro, 2 cebes, 2 tomàquets madurs, 50 grams de pinyons, 75 grams de panses, 1 llesca de pa, 1 dent d’all, 1 branca de julivert, farina, sal i oli d’oliva.

Agafem una cassola , hi posem oli i fregim la llesca de pa (1 o 2 dependrà  del gruix). El reservem.

Enfarinem el bacallà i el fregim en aquesta mateixa paella i quan s’hagi enrossit el reservem.

Afegim una mica més d’oli i sofregim la ceba tallada a daus petits. Quan comenci a estar daurada posem el tomàquet pelat i tallat. Remenem i deixem que es cogui uns 5 minuts.

Passat aquest temps posem els pinyons i les panses. Hi aboquem un vas d’aigua i deixem coure 5 minuts. Després hi afegim el bacallà que teníem reservat i deixem a la cassola 10 minuts més.

Mentrestant fem una picada amb el pa fregit, l’all i el julivert; i l’incorporem a la cassola  (quan hagin passat els 10 minuts). Ho remenem bé i corregim el punt de sal. Si ho donem per bo, deixem que cogui tot junt un parell de minuts més i apaguem el foc.

PORRIDGE DE CIVADA

El porridge és un plat que es fa a base de flocs de civada molt popular a Anglaterra i països del nord d'Europa. Constitueix un esmorzar excel·lent ja que ens  proporciona energia durant tot el matí i ens aporta una bona dosi de  fibra, vitamines i minerals.

Els ingredients bàsics per fer-lo són els flocs de civada (unes 3 o 4 cullerades per persona) i la llet. Però  com en moltes altres ocasions, admet diferents variants i es pot enriquir amb fruita, fruites deshidratades o fruits secs i endolcir  al vostre gust.

En les receptes més tradicionals els flocs de civada es couen amb la llet o es deixen en remull tota la nit; però si improviseu el vostre esmorzar al moment n'hi ha prou amb deixar-ho en remull uns minuts.

Com a líquid podeu utilitzar begudes vegetals (de civada, ametlles, espelta, arròs...) o llet animal (vaca, cabra...) ja sigui freda o calenta; i fins i tot també ho podeu fer amb iogurt.

S'hi pot barrejar la fruita que més us agradi, trieu segons la temporada: peres, plàtans, pomes, maduixes, prunes, mango, albercocs. I pel que fa a les fruites deshidratades i fruits secs també hi ha una gran varietat (avellanes, ametlles, nous, nous del Brasil, coco ratllat, panses, orellanes, nabius, llavors de lli, pipes...).

Si necessiteu donar-hi un punt més dolç, ho podeu fer amb mel, xarop d'atzavara o concentrat de poma. 

La nostra recepta, per 1 persona:

4 cullerades de flocs de civada, un grapat de fruita deshidratada variada, un grapat d'avellanes, un iogurt, una poma.

Hem posat els flocs de civada en un bol amb el iogurt i ho hem deixat reposar 10 minuts. Mentrestant hem tallat la poma i preparat els fruits secs. Ho barregem tot en el bol i ja està llest per esmorzar!

BARRETES ENERGÈTIQUES DE CIVADA

Les barretes energètiques són molt senzilles de fer i ens aniran molt bé per menjar a mig matí o a mitja tarda; o bé abans de sortir a fer esport. Són una molt bona font d'energia de llarga durada. Si ens les fem nosaltres mateixos podrem posar els ingredients que més ens agradin; sabrem com estan fetes i amb el punt just de sucres i greixos.

Les "nostres" barretes energètiques: 200 grams de flocs de civada fins; 50 grams d'avellanes crues; 50 grams d'orellanes d'albercoc; 50 grams de gingebre deshidratat;  200 grams de concentrat de poma; 2 cullerades d'oli de sèsam;  2 cullerades d'aigua i una mica de canyella en pols.

Triturem les avellanes, i tallem les orellanes d'albercoc. Les posem en un bol juntament amb els flocs de civada i el gingebre.

En un pot escalfem el concentrat de poma, l'oli i l'aigua i ho barregem perquè quedi una massa homogènia . Posem el foc suau perquè no ha d'arribar a bullir. 

Afegim els ingredients líquids a sobre dels flocs i anem remenant fins que s'integri tot.

Agafem una safata de forn plana, la folrem amb paper vegetal i aboquem la massa. L'allisem amb les mans i la posem a coure al forn a 180 graus 15 minuts. Quan sigui freda la tallem a la mida que ens vagi més bé i les podem guardar durant uns 10 dies a la nevera.

Penseu que podeu posar a les barretes els ingredients que més us agradin: nous, ametlles, cacauets, dàtils, panses, maduixes deshidratades, ...

GALETES DE FLOCS DE CIVADA

Aquests són els ingredients que necessiteu per fer les galetes:

200 grams de flocs de civada, 100 grams de sucre morè, 50 grams d'oli d'oliva suau, 30 grams d'ametlles filetejades, 1 clara d'ou, 100 grams de beguda de civada, mitja culleradeta de bicarbonat, 1 culleradeta d'essència de vainilla, 1 pessic de sal. 

Encenem el forn a 170 graus perquè es vagi escalfant. 

Triturem els flocs en un molinet o robot de cuina fins que quedin pols.

Posem tots els ingredients en  un bol: els flocs en pols, el sucre, l'oli, les amtelles, la clara d'ou batuda, la beguda de civada, el bicarbonat, l'essència de vainilla i la sal. Barregem fins a obtenir una massa homogènia.

Si aquesta ens queda molt líquida la podem deixar reposar durant una hora a la nevera. 

Folrem una safata de forn amb paper vegetal i amb l'ajuda de dues culleres anem fent pilonets amb la massa. Hem de procurar de posar-los separats perquè no s'enganxin després. 

Ho fem coure al forn a 170 graus durant 15 minuts. Passat aquest temps les retirem i les deixem refredar en una reixeta. I ja les podem disfrutar!

LES PROPIETATS MEDICINALS DE L'ALL

La planta de l'all és originària de l'Àsia Central i avui en dia es cultiva arreu del món.  Durant  molts anys va ser utilitzat per egipcis, grecs i romans per tractar diferents malalties i dolences; i avui en dia forma part dels remeis tradicionals de les medecines ayurvèdica i  xinesa.

L'all està compost per un 65% d'aigua, un 7 % de proteïnes, un 27,5% d'hidrats de carboni i un 1 % de greixos.  Conté petites quantitats de ferro, zinc, sofre, iode i seleni; i de vitamines A, C, B₁, B₂, B₆.

Però el que realment li dóna propietats medicinals són altres compostos que també destaquen en la seva composició. El més abundant és  l'oli essencial al·liïna, que li donarà el seu olor i sabor característics. També destaquen  un tipus de  sucres anomenats fructosans , diferents enzims i l' adenosina.

L'all té múltiples efectes beneficiosos, que hem intentat  resumir el més clarament possible:

- Aparell cardiovascular: és un gran aliat per  prevenir diferents malalties cardiovasculars ja que és antiagregant plaquetari, disminueix la pressió arterial i disminueix els nivells de colesterol a la sang.

- Aparell respiratori: fluïdifica la mucositat i ajuda a expulsar-la.

- Aparell digestiu: ens ajudarà a aturar les diarrees i els espasmes en cas de patir infeccions intestinals; combat els paràsits; afavoreix les digestions pesades en cas de tenir manca de sucs digestius. Augmenta la producció de bilis i la seva expulsió cap al duodè.

- Sistema endocrí: redueix els nivells de glucosa a la sang i estimula el pàncrees en la secreció d'insulina.

- És un excel·lent antibiòtic natural i ens protegeix de diferents tipus de microorganismes: bacteris, fongs i virus.

- Depuratiu, activa el metabolisme i ajuda a desintoxicar i a expulsar residus. Els seus aminoàcids sulfurats protegeixen dels metalls pesats i la seva acumulació al cos.

- Sistema immunitari: augmenta l'activitat d'algunes cèl·lules defensives i és antioxidant.

La millor manera de prendre'l per beneficiar-nos-en al màxim és en dejú. La quantitat serà de 2 a 3 grans d'all crus. Però si no tolerem el gust o ens costa empassar-ho, també podem optar  per barrejar-lo amb les amanides o les verdures trinxat petit (però sense cuinar) o per les perles d'all.

BUNYOLS DE QUARESMA

Els bunyols de Quaresma, també anomenats brunyols a l'Empordà, són un dolç típic d'aquestes setmanes.
Tradicionalment s'elaboren els dimecres i els divendres, i aquests dos dies en trobareu a moltes pastisseries i forns de Catalunya. 

Però com tots els dolços i pastissos, es poden provar de fer a casa. Us hi atreviu?

Us deixem la recepta que hem fet sempre a casa perquè en feu la prova. Podreu trobar moltes altres receptes, però la base dels bunyols sempre és una pasta a base de farina, llet i ous que es fregeix i endolça amb sucre. 
També els podeu personalitzar vosaltres mateixos, afegint anís verd a la massa o farcint-los de crema, nata o trufa. 

RECEPTA : Amb les següents mesures ens en sortiran unes 30 unitats.

125 ml de llet, 75 grams de farina, 60 grams de mantega, 3 ous, sal i sucre, oli d'oliva.

Posem un cassó amb la llet i la mantega al foc i hi afegim una mica de sal. 
Quan la mantega s'hagi fos, hi aboquem la farina tamisada i deixem que es cogui. Hem d'anar remenant per evitar que s'enganxi. Quan obtinguem una massa homogènia i que es va desenganxant de les parets ho retirem del foc. Tot seguit anem posant els ous un per un, remenant bé perquè s'integri. 
Escalfem suficient oli en una paella per poder fregir els bunyols. Quan sigui molt calent posem porcions de pasta i anem coent els bunyols. Els retirem del foc i els posem en un paper absorvent. 
Finalment els passem per un plat amb sucre i ja els tenim a punt de menjar.

 El Carnaval i la Quaresma

EL CARNAVAL I LA QUARESMA

El Carnaval té els seus orígens en festes paganes d'hivern, i és una setmana de festes, disbauxa, disfresses i celebracions al carrer; clarament contrastades amb l'època de la Quaresma, marcada per els dejunis i la penitència.

Durant el Carnaval abunden la carn, els ous, les coques de llardons. El dia de Dijous Gras, també conegut com a dijous llarder, és el dia de les truites i és costum menjar ous amb carn, truites o botifarra d'ou. Ja ens ho anuncia una dita popular: "per dijous llarder botifarra menjaré".

Aquesta data marca l'inici de la festa del Carnaval.

La Quaresma és el període que va des del Dimecres de Cendra (dia en què es crema el rei Carnestoltes) fins el Diumenge de Pasqua. És costum a molts indrets representar la Vella Quaresma com una dona amb un bacallà a la mà i amb set cames, que es van arrencant a mesura que van passant les setmanes.

A taula, la Quaresma es caracteritza per la presència de peix, verdures i llegum en substitució de la carn. Així, s'elaboren molts plats on els protagonistes són els espinacs, les cols,  els cigrons i les mongetes, les sopes, les arengades, el bacallà i les truites. Pel costat més dolç són típics els bunyols, la crema, el recuit de llet o els pastissos de mel i formatge. 

Imatges extretes de blocs.xtec.cat

Recpeta de Bunyols de Qauresma