AMANIDA DE CARBASSA AMB ESPINACS

Buscant receptes amb carbassa hem trobat aquesta amanida tan original en el blog de cuina Minimalist Baker.

La vam provar i ens ha agradat tant que la volem compartir amb vosaltres.

Per 4 persones necessitarem: 1 carbassa mitjana, 4 cullerades d'oli d'oliva, mitja tassa de nous, 2 cullerades soperes de sucre  morè, rúcula o espinacs frescos, 2 remolatxes cuites (o 1 pot de remolatxa en conserva), 1 cullerada de vinagre de Mòdena, sal i pebre.

Pelem i tallem la carbassa en daus. La barregem amb 2 cullerades d'oli d'oliva, sal i pebre i l'estenem en una safata que pugui anar al forn. La fem coure durant 20 minuts a foc mig. 

Torrem les nous en una paella sense parar de moure. Les reservem en un plat i a la mateixa paella afegim 1 cullerada d'oli i el sucre morè. Quan estigui ben barrejat tornem a posar les nous perquè es caramel·litzin. Les tornem a reservar en un plat.

En un bol servim els espinacs o la rúcula (o les dues coses juntes si ho preferim), afegim la remolatxa tallada i les nous. Ho acabem d'amanir amb 1 cullerada d'oli d'oliva i el vinagre.

Per cert, us recomanem que visiteu aquest blog, sobretot si us agrada la fotografia! 

La carbassa

CARBASSA AMB MILL I QUINOA

Volem compartir aquesta recepta que ens ha fet arribar l'Assumpta amb tots vosaltres. Un plat molt nutritiu i molt suau per el sistema digestiu. Avui mateix l'hem provat i a més està boníssim! Moltes gràcies.

Agafem  2 cebes i les tallem a rodanxes. En una cassola amb una mica d’oli sofregim la ceba amb un tros d'alga wakame. La salem perquè deixi anar la seva aigua.

Pelem i tallem mitja carbassa a daus grossos,  i quan la ceba comença a estar daurada l’afegim a la cassola.

Mesurem el cereal: 1 vas de mill i 1/2 vas de quinoa. Ho posem en un colador i hi passem una mica d'aigua, i després els torrem en una paella (sense oli i tot just dos o tres minuts). Els afegim  a la cassola amb les verdures i hi aboquem 3 vasos d'aigua calenta.

Deixem que cogui a foc suau durant 20 minuts i ja ho tenim llest.

Aquest plat el podem aromatitzar amb les espècies que més ens agradin com nou moscada, gingebre o cúrcuma.

Amb aquestes quantitats en tindreu per 4 persones.

La carbassa

LA CARBASSA

De carbasses n'hi ha de moltes varietats, mides i colors. Ara és una bona època i un bon moment per consumir-ne ja que està en auge i la trobem a les cartes de molts restaurants; tot i que no fa molt temps era considerada menjar per els animals.

El primer que hem de destacar d'aquest fruit és la seva riquesa en betacarotens, vitamina C i vitamina E, que la fan molt beneficiosa per la pell i la vista i li atorguen propietats antioxidants.  Destaquen també les quantitats de vitamines de  B₁, B₂, B₅ i  àcid fòlic, ferro, potassi i magnesi.

És molt lleugera (posseeix un 90% d'aigua), digestiva i suau per l'aparell digestiu. Ens aporta fibra que regula el trànsit intestinal i alleuja l'estrenyiment; i hidrats de carboni d'absorció lenta cosa que la fa apta per a diabètics.

I a la cuina és realment molt versàtil, de textura tova però que no es desfà;  i el seu gust dolcet la fa una bona opció per començar a donar verdures als bebès i per els nens més grans.

La podem preparar de moltes maneres: en cremes o purés (sola o acompanyada de ceba , porro i/o carbassó); estofada amb cereals o llegums (arròs, quinoa, llenties o cigrons); xips de carbassa; pastís de carbassa; al forn, al vapor o fins i tot a la planxa!

La millor època per menjar-ne és durant la tardor i l’hivern. Es conserva en llocs frescos i secs i un cop l'haguem obert ens aguantarà bé durant una setmana a la nevera.

Amanida de carbassa amb espinacs
Carbassa amb mill i quinoa

PRODUCTES I AVALS ECOLÒGICS

L’agricultura ecològica es defineix com un sistema de producció que afavoreix l’ús de recursos renovables i la devolució de nutrients al sòl; i que posa èmfasi en el benestar animal  i l’ús d’aliments naturals.

Utilitza productes i tècniques el més naturals possible i rebutja totes aquelles que puguin malmetre el medi ambient, la qualitat del producte i la salut del consumidor i agricultor. Així, també aprofita el balanç del sistema natural per evitar i controlar plagues i prohibeix l’ús de productes químics, així com l’ús terapèutic d’antibiòtics i de productes modificats genèticament.

Es centra en el cultiu de varietats adaptades al medi, d’aquesta manera contribueix a mantenir la biodiversitat i una gran riquesa genètica (que contràriament es va perdent amb l’extensió de monocultius de les varietats més rendibles econòmicament).

L’agricultura ecològica es complementa amb una indústria de producció d’aliments ecològics, que són sans i nutritius per els consumidors. Els processos productius  estan adaptats cap al reciclatge i la no contaminació; i amb tècniques de producció respectuoses com el secat, el salat, les fermentacions i l’envasat al buit.

CERTIFICACIÓ  ECOLÒGICA

Un cop al mercat, per assegurar-nos que els productes que adquirim han estat elaborats seguint aquests criteris ens hem de fixar en el seu etiquetat.

La Unió Europea ha ideat un distintiu exclusiu per a la producció ecològica, que garanteix el compliment de les normes de la UE o equivalents en el cas que els productes siguin importats.

A Espanya són les comunitats autònomes les encarregades de la regulació i el control de la certificació orgànica. Per això trobareu en molts productes un segon segell amb l’anagrama de l’organisme encarregat de dur-ho a terme. Aquí a Catalunya és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).

Finalment també ens podem trobar que un producte ha estat certificat per un organisme privat.

 

En tots els casos apareixerà  el codi de l’entitat que efectua el control.

Aquests són alguns dels segells habituals, però n'hi ha molts més. Davant del dubte pregunteu als venedors que us ajudaran amb molt de gust. 

BONAPASTA

Avui us volem parlar de BONAPASTA: pasta ecològica produïda artesanalment a Moià.

L'ORIGEN

El projecte va néixer ara fa 10 anys amb l'objectiu d'elaborar i vendre un producte ecològic,  de proximitat i treballar amb els agricultors i els transformadors de la zona, a qui s'asseguren que es paga un preu just.

El seu impulsor va ser l'empresa Natureco (dedicada a la distribució de productes ecològics). Les matèries primeres (blat, espelta...) es compren a pagesos de la zona del Moianès,  i quan no és possible  d'altres pobles i comarques com Calders, les Garrigues o el Berguedà. Aquests cereals es molen al molí que té la mateixa empresa a 

les seves instal·lacions i posteriorment es produeixen pa, pasta i farines.

LA PASTA

La manera de treballar-la és completament artesanal. Es premsa a baixa pressió i s'asseca lentament a baixa temperatura. No té additius ni conservants i la producció és a petita escala.

Treballen amb blat i espelta i podem trobar els següents formats, tots ells envasats i alguna varietat també a granel:

- blat blanc: macarrons, espaguetis, espirals de 3 colors...

- blat integral: espaguetis, macarrons, espirals, meravella...

- espelta blanca: espaguetis, espirals...

- espelta integral: macarrons, espaguetis, lletretes...

CUPCAKE DE GALETA AMB COBERTURA VEGANA

Avui us presentem aquesta recepta, ideal per esmorzar o berenar, o per soprendre  els vostres convidats.

L'hem fet ajuntant dues idees de dues receptes diferents: la base de galeta d'un pastís de formatge i la cobertura típica d'un cupcake; però amb una versió vegana que vam veure xafardejant  el blog de cuina Danza de Fogones i ens va fer molt bona pinta!

A nosaltres ens ha agradat la barreja, esperem que a vosaltres també!!

Per fer la MASSA DE GALETES necessitem: 100 grams de galetes d'espelta i vainilla i 100 grams de cookies d'espelta (podeu fer servir les galetes que més us agradin); 130 grams de margarina no hidrogenada. 

En un bol triurem les galetes amb les mans o amb un morter fins que quedin com una sorra gruixuda. Afegim la margarina fosa i ho barregem bé. 

Agafem cèrcols de tallar pasta i anem fent rodones que seran les bases dels nostres pastissets. Apretem bé amb les mans perquè quedi compacte i ho posem a la nevera uns 30 minuts. 

Per fer la COBERTURA VEGANA necessitem: 6 dàtils, 125 grams d'ametlles i d'anacards crus (entre tots dos), 1 iogurt de soja(nosaltres el vam fer servir de vainilla però també pot ser natural), 2 cullerades de beguda vegetal, 1 cullerada de canyella en pols.

Posem els fruits secs i els dàtils en remull tota la nit o unes hores abans de fer la crema. 

Passada aquesta estona traiem els pinyols dels dàtils i ho posem tot al vas de la batedora. Ho batem tot bé fins que ens quedi una crema espessa.

Quan tenim la cobertura feta traiem les bases de galeta de la nevera i ho posem a sobre amb l'ajuda d'una cullera. 

Nosaltres vam decorar els cupcakes amb unes rodanxes de plàtan i ... ja ho teniu llest per menjar!.

XATÓ

El xató és una amanida amb orígens al Garraf i al Penedès, molt  habitual en aquestes èpoques de l'any.

Els ingredients principals són escarola, bacallà dessalat, anxoves, olives, tonyina i  salsa xató. Però igual que passa amb molts altres plats, hi ha tantes receptes com persones o pobles on s'elabora.

Les diferències es basen sobretot en la quantitat de cada ingredient que posen a cada poble: en alguns casos es fan amb escarola i enciam o amb més o menys tonyina i bacallà. Les salses poden portar més o menys ametlles i avellanes torrades, nyores, alls escalivats i crus, tomàquet, bitxo, pa torrat... En fi, les podeu provar totes o crear-ne una de pròpia!

En aquest cas, la paternitat del xató està molt disputada. A Sitges hi ha referències del seu consum del 1896 i a Vilanova i la Geltrú del 1850.

Per fer l'amanida:

Els ingredients de l'amanida són escarola i enciam, bacallà dessalat, tonyina, anxoves i olives arbequines. En podeu posar en les proporcions que a vosaltres més us agradin.

Per fer la salsa (per 6 persones): 150 grams d'ametlles torrades i pelades, 6 nyores, 1 gra d'all, 1 got d'oli d'oliva verge, 1/4 de got d'aigua, 1 rajolí de vinagre, sal.

Tallem les nyores per la meitat, traiem les llavors i les deixem en remull amb aigua entre 3 i 4 hores. Si no tenim gaire temps, també les podem escaldar durant 3 minuts. Passat aquest temps rasquem la polpa amb un ganivet i la reservem.

Posem en el vas de la batedora les ametlles, la polpa de la nyora, l'oli, l'aigua, l'all, la sal i el raig de vinagre. Ho triturem tot fins que queda ben fi. Si la consistència és massa espessa podem rectificar d'aigua.

Servim l'amanida amb la salsa per sobre.

MANDONGUILLES DE TEMPEH

Ingredients per 4 persones:
1 bloc de tempeh, 1 tira d' alga wakame, salsa de soja, 2 cebes, 2 pastanagues, 2 carxofes,  all, sal i oli, farina.

El primer que farem és coure el tempeh en un pot amb una mica d' aigua, un raig de salsa de soja i l' alga. Ho deixem que bulli uns 15 minuts. Un cop passats, reservem el tempeh i el tros de wakame.

Mentrestant netegem, pelem i tallem totes les verdures a trossets petits i les sofregim en una paella amb oli i sal. Quan siguin cuites ho retirem del foc.

Quan els ingredients s' hagin refredat una mica, esmicolem el tempeh i l' alga en un bol i ho barregem bé amb les verdures. Amb aquesta massa anem donant forma a les mandonguilles, les passem per la farina i les acabem de coure en una paella amb una mica d' oli.

Amb aquesta massa també podem elaborar croquetes o hamburgueses; i les podeu servir amb l' acompanyament que més us agradi. Nosaltres hem fet una salsa de verdures i ho hem servit tot junt.

Bon profit!

REMEIS PER ELS REFREDATS

Si hi ha un grup de malalties freqüents en aquestes èpoques d'hivern  són les que afecten l'aparell respiratori. Ja siguin refredats, faringitis, laringitis, tos, bronquitis o grips; qui més qui menys en pateix alguna al llarg de l'any.

Les plantes medicinals que ens van bé per tots aquests casos són de les més utilitzades en fitoteràpia, ja que generalment l'organisme respon molt bé a la seva acció terapèutica. Ens ajudaran a atenuar els símptomes quan es manifesti la malaltia; i tindran efecte preventiu reforçant les mucoses i augmentant les defenses.

El que buscarem en aquests casos són plantes que ens ajudin a expectorar i a eliminar mucositats (dròsera, malva, brots de pi, plantatge, eucaliptus); bèquiques (són aquelles que ajuden a calmar la tos:plantatge, arrel malví, pulmonària); protectores i suavitzants de les mucoses (malva i arrel malví, erísim, liquen d'Islàndia); que calmin la irritació (arrel malví, plantatge,erísim); antisèptiques (farigola, camamilla, pulmonària, eucaliptus); i en el cas de les grips i estats febrosos que siguin diaforètiques (saüc, salze).

A part de les plantes medicinals que podem utilitzar en tisanes, extractes, xarops o inhalacions; tenim al nostre abast altres productes naturals que ens seran de molta utilitat en aquestes èpoques:

- el pròpolis: és un producte que elaboren les abelles amb les resines que recol·lecten dels arbres. Té propietats antiinflamatòries, cicatritzants, bactericides i antisèptiques. És molt adequat per problemes de les vies respiratòries, i en casos d'otitis i afonia.

- l'equinàcea: immunostimulant, antivírica i antiinflamatòria. Molt sovint es presenta en xarops i extractes conjuntament amb el pròpolis.

- la mel és suavitzant i antitussígena. Ens podem fer tisanes amb aigua calenta, mel i llimona que a més, tindrà efecte antiinflamatori.  També hi podem afegir gingebre per evitar la congestió nasal, fluïdificar la mucositat i alleujar el malestar i dolor que provoca la grip.

- la ceba és la base d'un remei casolà i molt efectiu. Si posem una ceba tallada per la meitat a la tauleta de nit ens anirà bé per alleujar la tos i diluir la mucositat. Només hem de tenir en compte que ens quedi a una alçada inferior a la del cap ja que els efluvis pugen i sinó no ens faria efecte.

PROPIETATS I BENEFICIS DE L'OLI D'OLIVA

                                         Anomenem oli d'oliva al suc que s'extreu al premsar les olives.

Es creu que les primeres plantacions d'oliveres es van fer a la zona de Síria cap al Vè mil·lenni aC. Més endavant han estat molts els pobles que han cultivat i extret l'oli de les olives: grecs, egipcis, romans, fenicis.

               

L'olivera, juntament amb el blat i el raïm, s'ha convertit en un emblema de tota la regió mediterrània; i avui en dia és un pilar fonamental de la nostra dieta.

         

A l'hora de consumir l'oli d'oliva és molt important que tinguem en compte el seu mètode de producció. L'oli d'oliva verge extra o de primera premsada en fred , el que s'ha extret emprant mètodes mecànics, ens assegura que es mantenen tots els nutrients,  propietats i qualitats organolèptiques. L'oli d'oliva és molt adequat per cuinar ja que és dels olis que s'oxiden amb més dificultat i que aguanta millor les altes temperatures.

 COMPOSICIÓ I PROPIETATS  DE L'OLI D'OLIVA

L'oli d'oliva forma part dels grup d'aliments rics en greixos. El 99% de la seva composició són  àcids grassos. El més abundant és l'àcid oleic (omega9), i en menor proporció trobem àcid palmític, àcid linoleic i esteàric. També és ric en vitamina E, polifenols i fitosterols.

Els lípids són necessaris per què el nostre organisme pugui desenvolupar gran part de les seves funcions: representen una important font de reserva d'energia; aïllen del fred i protegeixen els òrgans; formen part de les membranes cel·lulars; són bàsics  per a l'absorció de les vitamines liposolubles (A,E,D i K); i formen part de la composició de diferents vitamines, hormones i altres molècules.

Les seves propietats més importants les resumim en la següent llista:

-  Prevenció  i control de malalties cardiovasculars, ja que té efectes sobre el colesterol sanguini (disminueix l'LDL i augmenta l' HDL); millora la circulació de la sang i  disminueix discretament la pressió arterial.

- És antioxidant  i protegeix les membranes cel·lulars.

- Estimula la vesícula biliar, disminueix el risc de formació de càlculs biliars, ajuda al fetge a eliminar toxines.

- És un gran aliat del sistema digestiu:  inhibeix les secrecions gàstriques de manera que és un bon protector de la mucosa de l'estómac. La presència d'oli d'oliva als àpats fa que l'estómac es buidi més lentament augmentant la sensació de sacietat i evitant una absorció molt ràpida de la glucosa. Finalment a nivell intestinal actua com a lubricant i té un efecte laxant suau.