MISO

QUÈ ÉS EL MISO

El miso és una pasta de color marró que s'obté de la fermentació de la soja amb sal marina. N'hi ha diferents varietats: el hatcho miso s'elabora només amb soja però  també podem trobar miso amb arròs blanc (kome miso), amb arròs integral (genmai miso) o amb ordi (muji miso).

El miso té entre un 13 i un 20% de proteïnes; un 15-20% d'hidrats de carboni i un 5% de greixos. Conté minerals com calci, fòsfor, magnesi i ferro; i també vitamines: A, E i del grup B.

No té colesterol i és ric en lecitina i àcid linoleic.

Ens aporta enzims, lactobacils i altres microorganismes.

PROPIETATS DEL MISO

La seva riquesa en enzims i en micro nutrients el fan molt adequat i útil en moltes situacions.

En primer lloc cal destacar que el miso és molt digestiu i que a més ajuda a digerir la resta d'aliments dels àpats i a assimilar-ne tots els nutrients. També afavoreix l'equilibri de la flora intestinal i ajuda a combatre la proliferació de microorganismes nocius  a l'aparell digestiu. És per això que el podem prendre tant en casos de diarrea com en casos d'estrenyiment.

El perfil dels seus àcids grassos el converteixen en un bon remei per reduir els nivells de colesterol  i per mantenir en bon estat  els vasos sanguinis (eviten el seu enduriment i les mantenen netes de lípids).

És un excel·lent antioxidant, molt útil per eliminar residus, radicals lliures  i toxines de l'organisme. Estudis científics japonesos demostren la seva utilitat com a protector de les radiacions. 

Finalment destacarem que és un gran depuratiu i remineralitzant.

El miso està contraindicat en cas de patir hipertensió arterial o per aquelles persones que hagin de reduir el consum de sal.

QUIN TRIAR I COM CUINAR

A l'hora de comprar el miso és important que aquest hagi tingut un bon procés de fermentació, llarg i que no hagi estat pasteuritzat, ja que d'aquesta manera manté intactes tots els seus nutrients. Per les èpoques més càlides és més recomanable utilitzar el genmai i el muji miso, i per fer salses i receptes on no volem que en destaqui el sabor optarem pel kome miso o miso blanc. El hatcho miso és el més utilitzat i el més versàtil a la cuina però també és el que té un sabor més fort i més salat (tinguem-ho en compte).

És molt habitual utilitzar-lo en brous, sopes o purés, però també el podem utilitzar en els nostres plats de cereals (arròs, quinoa...) o de llegums; per fer salses  o patés,  o per untar directament sobre el pa.

En qualsevol cas,  el miso no ha de bullir mai, l'afegirem sempre al final de la cocció diluït en una mica de brou o de la salsa i quan s'hagi integrat en el plat ho retirarem del foc. Una bona quantitat és mitja culleradeta de cafè per persona, però sempre dependrà del gust de cadascú.

LES PROPIETATS MEDICINALS DE L'ALL

La planta de l'all és originària de l'Àsia Central i avui en dia es cultiva arreu del món.  Durant  molts anys va ser utilitzat per egipcis, grecs i romans per tractar diferents malalties i dolences; i avui en dia forma part dels remeis tradicionals de les medecines ayurvèdica i  xinesa.

L'all està compost per un 65% d'aigua, un 7 % de proteïnes, un 27,5% d'hidrats de carboni i un 1 % de greixos.  Conté petites quantitats de ferro, zinc, sofre, iode i seleni; i de vitamines A, C, B₁, B₂, B₆.

Però el que realment li dóna propietats medicinals són altres compostos que també destaquen en la seva composició. El més abundant és  l'oli essencial al·liïna, que li donarà el seu olor i sabor característics. També destaquen  un tipus de  sucres anomenats fructosans , diferents enzims i l' adenosina.

L'all té múltiples efectes beneficiosos, que hem intentat  resumir el més clarament possible:

- Aparell cardiovascular: és un gran aliat per  prevenir diferents malalties cardiovasculars ja que és antiagregant plaquetari, disminueix la pressió arterial i disminueix els nivells de colesterol a la sang.

- Aparell respiratori: fluïdifica la mucositat i ajuda a expulsar-la.

- Aparell digestiu: ens ajudarà a aturar les diarrees i els espasmes en cas de patir infeccions intestinals; combat els paràsits; afavoreix les digestions pesades en cas de tenir manca de sucs digestius. Augmenta la producció de bilis i la seva expulsió cap al duodè.

- Sistema endocrí: redueix els nivells de glucosa a la sang i estimula el pàncrees en la secreció d'insulina.

- És un excel·lent antibiòtic natural i ens protegeix de diferents tipus de microorganismes: bacteris, fongs i virus.

- Depuratiu, activa el metabolisme i ajuda a desintoxicar i a expulsar residus. Els seus aminoàcids sulfurats protegeixen dels metalls pesats i la seva acumulació al cos.

- Sistema immunitari: augmenta l'activitat d'algunes cèl·lules defensives i és antioxidant.

La millor manera de prendre'l per beneficiar-nos-en al màxim és en dejú. La quantitat serà de 2 a 3 grans d'all crus. Però si no tolerem el gust o ens costa empassar-ho, també podem optar  per barrejar-lo amb les amanides o les verdures trinxat petit (però sense cuinar) o per les perles d'all.

LA CARBASSA

De carbasses n'hi ha de moltes varietats, mides i colors. Ara és una bona època i un bon moment per consumir-ne ja que està en auge i la trobem a les cartes de molts restaurants; tot i que no fa molt temps era considerada menjar per els animals.

El primer que hem de destacar d'aquest fruit és la seva riquesa en betacarotens, vitamina C i vitamina E, que la fan molt beneficiosa per la pell i la vista i li atorguen propietats antioxidants.  Destaquen també les quantitats de vitamines de  B₁, B₂, B₅ i  àcid fòlic, ferro, potassi i magnesi.

És molt lleugera (posseeix un 90% d'aigua), digestiva i suau per l'aparell digestiu. Ens aporta fibra que regula el trànsit intestinal i alleuja l'estrenyiment; i hidrats de carboni d'absorció lenta cosa que la fa apta per a diabètics.

I a la cuina és realment molt versàtil, de textura tova però que no es desfà;  i el seu gust dolcet la fa una bona opció per començar a donar verdures als bebès i per els nens més grans.

La podem preparar de moltes maneres: en cremes o purés (sola o acompanyada de ceba , porro i/o carbassó); estofada amb cereals o llegums (arròs, quinoa, llenties o cigrons); xips de carbassa; pastís de carbassa; al forn, al vapor o fins i tot a la planxa!

La millor època per menjar-ne és durant la tardor i l’hivern. Es conserva en llocs frescos i secs i un cop l'haguem obert ens aguantarà bé durant una setmana a la nevera.

Amanida de carbassa amb espinacs
Carbassa amb mill i quinoa

PROPIETATS I BENEFICIS DE L'OLI D'OLIVA

                                         Anomenem oli d'oliva al suc que s'extreu al premsar les olives.

Es creu que les primeres plantacions d'oliveres es van fer a la zona de Síria cap al Vè mil·lenni aC. Més endavant han estat molts els pobles que han cultivat i extret l'oli de les olives: grecs, egipcis, romans, fenicis.

               

L'olivera, juntament amb el blat i el raïm, s'ha convertit en un emblema de tota la regió mediterrània; i avui en dia és un pilar fonamental de la nostra dieta.

         

A l'hora de consumir l'oli d'oliva és molt important que tinguem en compte el seu mètode de producció. L'oli d'oliva verge extra o de primera premsada en fred , el que s'ha extret emprant mètodes mecànics, ens assegura que es mantenen tots els nutrients,  propietats i qualitats organolèptiques. L'oli d'oliva és molt adequat per cuinar ja que és dels olis que s'oxiden amb més dificultat i que aguanta millor les altes temperatures.

 COMPOSICIÓ I PROPIETATS  DE L'OLI D'OLIVA

L'oli d'oliva forma part dels grup d'aliments rics en greixos. El 99% de la seva composició són  àcids grassos. El més abundant és l'àcid oleic (omega9), i en menor proporció trobem àcid palmític, àcid linoleic i esteàric. També és ric en vitamina E, polifenols i fitosterols.

Els lípids són necessaris per què el nostre organisme pugui desenvolupar gran part de les seves funcions: representen una important font de reserva d'energia; aïllen del fred i protegeixen els òrgans; formen part de les membranes cel·lulars; són bàsics  per a l'absorció de les vitamines liposolubles (A,E,D i K); i formen part de la composició de diferents vitamines, hormones i altres molècules.

Les seves propietats més importants les resumim en la següent llista:

-  Prevenció  i control de malalties cardiovasculars, ja que té efectes sobre el colesterol sanguini (disminueix l'LDL i augmenta l' HDL); millora la circulació de la sang i  disminueix discretament la pressió arterial.

- És antioxidant  i protegeix les membranes cel·lulars.

- Estimula la vesícula biliar, disminueix el risc de formació de càlculs biliars, ajuda al fetge a eliminar toxines.

- És un gran aliat del sistema digestiu:  inhibeix les secrecions gàstriques de manera que és un bon protector de la mucosa de l'estómac. La presència d'oli d'oliva als àpats fa que l'estómac es buidi més lentament augmentant la sensació de sacietat i evitant una absorció molt ràpida de la glucosa. Finalment a nivell intestinal actua com a lubricant i té un efecte laxant suau.

EL GINGEBRE

El gingebre és un tubercle originari d'Àsia amb una gran quantitat de propietats que el fan molt indicat per utilitzar tant com a planta medicinal com a ingredient  per cuinar.

Avui farem un resum de les seves propietats a nivell medicinal.

La seva composició, molt ric en àcids grassos, olis essencials, aminoàcids, minerals i vitamines,  i fibra; fa que sigui molt adequat per tractar un gran nombre de molèsties i símptomes molt variats.

-  ajuda a fer la digestió, a eliminar gasos, i a evitar espasmes intestinals i la inflor abdominal. Molt útil per evitar els vòmits i les nàusees, tant les que estan provocades per empatxos, com les de viatgers i dones embarassades.

- per tractar refredats, bronquitis, angines, otitis, sinusitis ; ja que ajuda a eliminar les mucositats i a expectorar.

- analgèsic i antiinflamatori en casos d'artritis, reuma, lumbàlgies, ciàtica, etc.  En aquests casos ens aniran bé les infusions de gingebre i els cataplasmes a nivell extern.

- és un bon remei per les migranyes i mals de cap.

-a nivell del sistema circulatori té efectes sobre el colesterol sanguini (ajuda a la seva disminució), és vasodilatador i anticoagulant. Així doncs el podem utilitzar per prevenir malalties cardiovasculars i per millorar el rec sanguini.

A les botigues el podreu trobar en moltes presentacions diferents. El més habitual és l'arrel o en pols, que podrem utilitzar tant per fer infusions i cataplasmes com per cuinar. Però avui en dia comença a ser habitual trobar-lo en càpsules o comprimits.

En cas de prendre alguna medicació és adequat consultar amb un metge o terapeuta per evitar contraindicacions. També és convenient que en vigilin les dosis les dones embarassades, els nens i les persones que pateixen úlceres.

LA QUINOA

La quinoa és una llavor que creix en zones altes de les serralades dels Andes. Bolívia n’és el principal productor.

Tot i ser un pseudocereal, comparteix amb els cereals moltes de les seves propietats. Bàsicament és una bona fons d’hidrats de carboni amb un baix índex glicèmic (passa a la sang de forma lenta i no provoquen un augment brusc de la glucèmia).

També ens aporta 14 grams de proteïna per cada 100 grams de quinoa (en sec). Hem de remarcar que la quinoa sí que conté tots els aminoàcids essencials. Així doncs és una bona opció per als vegetarians, i també per als celíacs ja que no conté gluten.

Té un sabor molt suau i és de molt fàcil digestió.

És rica en fibra, vitamines del grup B (sobretot àcid fòlic, B2 i B3) que cuiden el sistema nerviós; i en minerals (sobretot ferro, magnesi, zinc, coure i potassi).

És digestiva, reguladora del trànsit intestinal; molt bona per les embarassades, les persones amb anèmia, i els esportistes.

Abans de començar a cuinar hem de rentar bé els grans de quinoa per eliminar la saponina que li podria donar un sabor amarg. La freguem amb les mans sota l’aigua corrent fins que aquesta surti clara i no es formi escuma.

Bullim la quinoa amb el doble de volum d’aigua, durant uns 15 minuts amb l’olla tapada.

La quinoa estarà cuita quan hagi doblat el seu volum.

                                              

Combina molt bé amb verdures, podent substituir l’arròs, el cuscús  o la pasta en moltes receptes  com sopes, amanides  o saltejats.

Es pot barrejar amb altres cereals com l’arròs o el mill, o amb diferents llegums; d’aquesta manera obtindrem preparacions més riques en nutrients.

També la podem fer servir com a base per preparar hamburgueses i croquetes vegetals i avui en dia ja es comença a trobar com a ingredient de pastissos, muslis i barretes de  cereals .