MONA DE PASQUA

A Catalunya és tradició que els padrins regalin la mona de Pasqua als seus fillols o filloles el diumenge de Pasqua. Aquesta es menja  l’endemà, formant part d’un àpat festiu amb amics  o familiars.

Existeix documentació sobre les mones des del segle XV, tot i que es creu que és una tradició encara més antiga.

Antigament  era un pastís que s’elaborava de forma artesana a casa i que estava format per un pa de brioix i decorat amb ous durs, tants com l’edat del fillol o la fillola que el rebia.

Més endavant, a finals del segle XIX comencen a ser uns dolços més elaborats que s’enriqueixen amb ametlles ensucrades , anissos, crocant, melmelades o es decoren amb sucre caramel·litzat.

A partir dels anys 30 es van introduint els ous de xocolata i amb els anys ha passat a tenir una presentació diferent. Avui en dia a les pastisseries podem trobar la mona tradicional de brioix amb ous durs; tot i que  la major part consten d’una base de pa de pessic que pot portar diferents farcits i/o cobertures (nata, gema , ametlles, trufa...)  i al damunt una figura de xocolata. Aquestes poden ser més o menys elaborades.

MONA DE PASQUA TRADICIONAL

Ingredients:

Mig quilo de farina, 75 grams de sucre, 50 grams de mantega, 3 ous, 10 grams de sal, ratlladura de pell de llimona, 50 grams de llevat, llet.

Per guarnir: ous durs, oli, ou batut i sucre.

Per fer-la començarem amassant la farina amb el sucre, els ous, la sal, el llevat, la mantega i la ratlladura de la pell de llimona. Mica en mica anirem incorporant la llet fins que la massa quedi homogènia i es pugui desenganxar de les mans fàcilment.

La deixem reposar 30 minuts.

Agafem la massa i li donem forma rodona . Si volem li podem fer un forat al mig (com si fos un tortell) o deixar-la com si fos un pastís.  Ho pintem amb oli i anem clavant els ous durs (amb la closca). Pintem amb ou batut i empolvorem sucre per sobre.

Ho deixem reposar durant 20 minuts i ho enfornem 45 minuts a 170 graus.

(Recepta extreta del Corpus Culinari Català)

EL CARNAVAL I LA QUARESMA

El Carnaval té els seus orígens en festes paganes d'hivern, i és una setmana de festes, disbauxa, disfresses i celebracions al carrer; clarament contrastades amb l'època de la Quaresma, marcada per els dejunis i la penitència.

Durant el Carnaval abunden la carn, els ous, les coques de llardons. El dia de Dijous Gras, també conegut com a dijous llarder, és el dia de les truites i és costum menjar ous amb carn, truites o botifarra d'ou. Ja ens ho anuncia una dita popular: "per dijous llarder botifarra menjaré".

Aquesta data marca l'inici de la festa del Carnaval.

La Quaresma és el període que va des del Dimecres de Cendra (dia en què es crema el rei Carnestoltes) fins el Diumenge de Pasqua. És costum a molts indrets representar la Vella Quaresma com una dona amb un bacallà a la mà i amb set cames, que es van arrencant a mesura que van passant les setmanes.

A taula, la Quaresma es caracteritza per la presència de peix, verdures i llegum en substitució de la carn. Així, s'elaboren molts plats on els protagonistes són els espinacs, les cols,  els cigrons i les mongetes, les sopes, les arengades, el bacallà i les truites. Pel costat més dolç són típics els bunyols, la crema, el recuit de llet o els pastissos de mel i formatge. 

Imatges extretes de blocs.xtec.cat

Recpeta de Bunyols de Qauresma

XATÓ

El xató és una amanida amb orígens al Garraf i al Penedès, molt  habitual en aquestes èpoques de l'any.

Els ingredients principals són escarola, bacallà dessalat, anxoves, olives, tonyina i  salsa xató. Però igual que passa amb molts altres plats, hi ha tantes receptes com persones o pobles on s'elabora.

Les diferències es basen sobretot en la quantitat de cada ingredient que posen a cada poble: en alguns casos es fan amb escarola i enciam o amb més o menys tonyina i bacallà. Les salses poden portar més o menys ametlles i avellanes torrades, nyores, alls escalivats i crus, tomàquet, bitxo, pa torrat... En fi, les podeu provar totes o crear-ne una de pròpia!

En aquest cas, la paternitat del xató està molt disputada. A Sitges hi ha referències del seu consum del 1896 i a Vilanova i la Geltrú del 1850.

Per fer l'amanida:

Els ingredients de l'amanida són escarola i enciam, bacallà dessalat, tonyina, anxoves i olives arbequines. En podeu posar en les proporcions que a vosaltres més us agradin.

Per fer la salsa (per 6 persones): 150 grams d'ametlles torrades i pelades, 6 nyores, 1 gra d'all, 1 got d'oli d'oliva verge, 1/4 de got d'aigua, 1 rajolí de vinagre, sal.

Tallem les nyores per la meitat, traiem les llavors i les deixem en remull amb aigua entre 3 i 4 hores. Si no tenim gaire temps, també les podem escaldar durant 3 minuts. Passat aquest temps rasquem la polpa amb un ganivet i la reservem.

Posem en el vas de la batedora les ametlles, la polpa de la nyora, l'oli, l'aigua, l'all, la sal i el raig de vinagre. Ho triturem tot fins que queda ben fi. Si la consistència és massa espessa podem rectificar d'aigua.

Servim l'amanida amb la salsa per sobre.

TORTELL DE REIS

El tortell de Reis és el pastís que es menja el dia 6 de gener, dia de Reis, com a postres del dinar.

 La massa és una  pasta de brioix feta amb ous, sucre, llet, mantega i farina;  es cobreix amb   fruita confitada i sucre.  Els tortells solen anar farcits  de massapà  tot i que avui en dia també en trobem amb crema, cabell d'àngel,  nata o trufa a dins.

La peculiaritat del tortell de Reis és que conté 2 sorpreses amagades entre el farcit: una fava i una figureta. Segons la tradició qui troba la figureta és coronat el rei de la festa (amb la corona que acompanya el tortell) mentre que qui troba la fava ha de pagar el tortell.

RECEPTA

400 grams de farina, 150 grams de mantega, 3 ous, 100cc de llet, 20 grams de llevat de forner o un sobre de llevat sec, 50 grams de sucre, una mica de sal.

Fruita confitada, sucre.

Primer desfem el llevat amb la llet tèbia i seguidament ho barregem amb 100 grams de farina. Fem una bola, la tapem amb un drap i la deixem reposar fins que dobli el seu volum.

Amb la resta de farina fem un cercle i a dins hi posem els ous batuts,  el sucre i un polsim de sal. Ho anem barrejant amb les mans i a poc a poc anem afegint la mantega estovada. Incorporem la bola de massa fermentada i  seguim treballant  fins a ajuntar-ho tot. A continuació seguim amassant la pasta perquè s'incorpori una mica d'aire.

Donem a la massa la forma rodona de tortell i  la posem a sobre d'una safata de forn folrada amb paper vegetal.  Deixem reposar novament fins que dobli el volum .

Escalfem el forn a 180 graus. Decorem el tortell amb la fruita confitada (cireres, taronja, meló...) i una mica de sucre. Si volem que quedi brillant es pot pintar amb un ou batut.

 Coem el tortell uns 35 o 40 minuts.

Quan el tortell sigui fred el podem tallar per la meitat i farcir-lo al gust, i amagar-hi la sorpresa i la fava!

FESTA DE SANT PONÇ

El dia 11 de maig és Sant Ponç, el patró dels herbolaris i dels apicultors.

A molts indrets de Catalunya podem trobar fires al carrer on es venen, sobretot, herbes remeieres, mel, fruites confitades  en almívar i altres dolços. La festa es celebra en aquestes dates ja que és a la primavera quan trobem les herbes remeieres en el seu màxim esplendor.

A Barcelona la fira més important és la del carrer Hospital. En el costumari català es data l’inici d’aquesta festa cap al segle XVI. És un homenatge a Sant Ponç, que en veure l’estat de pobresa de la ciutat de Barcelona va repartir remeis a base d’herbes medicinals entre la població per guarir-los dels seus mals. 

En altres barris de Barcelona també es celebren fires més petites. A nosaltres ens podreu trobar a la que es fa al barri del Farró. Serà el dissabte 11 de maig a la plaça Mañé i Flaquer de 9 del matí a 21 del vespre.

Us hi esperem!